El trastorn de deficiència de iode (IDD) fa referència a diversos problemes de salut causats per una ingesta insuficient de iode durant un període prolongat. El iode és un element crucial per a la producció hormonal de la tiroides i, quan el cos no té iode, no pot produir prou hormones de tiroides, provocant diversos problemes de salut.
Efectes de la IDD sobre el cos humà
La IDD pot tenir impactes significatius en la salut humana. Una de les conseqüències més comunes és el goiter, l’ampliació de la glàndula tiroide. En casos greus, l’IDD pot conduir a l’hipotiroïdisme, caracteritzat per fatiga, augment de pes i altres pertorbacions metabòliques. Les discapacitats intel·lectuals, particularment en nens nascuts de mares amb deficiència de iode severa durant l’embaràs, també són una preocupació.
Impacte de la deficiència de iode en la salut cardiovascular i Pressió arterial
La deficiència de iode pot afectar indirectament la salut cardiovascular i la pressió arterial a través del seu impacte en la funció de la tiroides. Les hormones de la tiroides tenen un paper crucial en la regulació del metabolisme, inclosa la freqüència cardíaca i la funció del vas sanguini. Quan els nivells de iode són insuficients a causa de la IDD, la producció d’hormones tiroïdals disminueix, cosa que pot provocar hipotiroïdisme. Aquest desequilibri en la funció de la tiroides pot alterar l’homeòstasi cardiovascular, contribuint al desenvolupament d’hipertensió.
La hipertensió arterial és un factor de risc important per a malalties cardiovasculars, inclosos atacs de cor i accidents cerebrovasculars. A les poblacions afectades per l’IDD, on la funció de la tiroides es veu compromesa, es pot augmentar el risc d’hipertensió. Per tant, el seguiment de la pressió arterial es fa imprescindible en individus amb IDD per detectar i gestionar la hipertensió.
Abordar la IDD i la hipertensió mitjançant estratègies de salut integrals
Els esforços per combatre la IDD han d’incloure disposicions per al control i la gestió d’hipertensió. Els programes de salut dirigits a la prevenció de la IDD poden incorporar cribratges de pressió arterial com a part de les comprovacions rutinàries de salut. A més, sensibilitzar sobre la relació entre la IDD, la salut de la tiroides i la hipertensió arterial pot apoderar els individus a buscar atenció mèdica puntual i adoptar estils de vida més saludables.
Esforços per combatre la IDD
Des de la 'Xina 2000 Eliminació de la reunió de mobilització objectiu IDD ' convocada pel Consell d'Estat el 1993, s'han fet esforços concertats a la Xina per abordar la IDD. El 15 de maig va ser designat com el Dia de la Prevenció de la deficiència de iode nacional, que simbolitza els esforços en curs per sensibilitzar i implementar mesures preventives. La coordinació entre diverses agències governamentals, les autoritats sanitàries i les associacions de la indústria ha estat crucial en la implementació de programes de suplementació de iode, promovent el consum de sal iodat i educar el públic sobre la importància del iode en el manteniment de la salut.
En conclusió, la IDD suposa riscos importants per a la salut, inclosos els trastorns de la tiroides i possibles complicacions cardiovasculars. Mitjançant esforços sostinguts en la suplementació de iode i l’educació pública, els països poden mitigar l’impacte de la deficiència de iode i millorar la salut general de la població.
